Mentre Badalona sorteja vuit pisos, a Catalunya ja existeix la tercera via que ningú explica

Quan l'alcalde Albiol va presentar els vuit pisos del carrer Progrés com un "trencament amb l'anomalia de vint anys sense habitatge públic", tenia raó en el diagnòstic. Però hi ha una cosa que no va explicar: durant aquells mateixos vint anys, la resta de Catalunya no ha estat parada esperant que els ajuntaments reaccionessin. Ha estat construint una alternativa des de baix.

El model que existeix i que Badalona no ha mirat

L'habitatge cooperatiu en cessió d'ús es basa en dos principis: propietat col·lectiva — la cooperativa és titular dels habitatges de manera indefinida — i dret d'ús, que permet als socis viure-hi de manera estable i a llarg termini, sense ser propietaris privats.

Evita l'especulació perquè els habitatges no poden ser venuts per lucre ni llogats amb finalitat especulativa. Ajuntament de Barcelona

Dit d'una altra manera: un cop un habitatge entra en aquest model, surt del mercat per sempre. No el pot comprar cap fons d'inversió. No el pot convertir cap promotor en un Marobert.

Catalunya compta avui amb 67 projectes i més de 1.200 habitatges en marxa. A Barcelona, 20 projectes i 465 habitatges, el 90% dels quals s'han desenvolupat sobre sòl públic cedit per l'Ajuntament. El mecanisme és simple: el consistori cedeix un solar per 75 o 99 anys, la cooperativa construeix i gestiona, i el sòl continua sent públic.

Quan el dret de superfície acaba, tot reverteix a l'administració.

Badalona té solars municipals. Badalona té el Gorg en transformació. Badalona té exactament el problema que aquest model ha resolt en altres llocs. I Badalona no ha fet ni un sol concurs de cessió de sòl a cooperatives.

Cal Bloke: quan els veïns compren el bloc que el fons volia desallotjar

El cas més rellevant per als veïns dels Marobert es diu Cal Bloke i és a Manresa.

Un edifici de set habitatges al barri del Vic-Remei de Manresa portava deu anys en conflicte amb la propietat — el fons voltor Promontoria Coliseum — amb fins a quatre intents de desnonament frustrats. Els mateixos veïns que els altres fons diuen que "van signar el contracte." L'edifici portava buit des de la seva construcció el 2013; els veïns el van ocupar davant la impossibilitat d'accedir a cap lloguer. Durant anys van intentar negociar sense èxit.

Quan el fons va decidir finalment vendre, els veïns van fer el que semblava impossible. Van impulsar la compra col·lectiva de l'edifici amb el suport de la fundació La Dinamo i finançament de l'Institut Català de Finances (ICF), a través del mecanisme de tanteig i retracte. L'operació es va formalitzar a finals de 2025. Diaripublic

Resultat: els pisos són ara de protecció oficial, la cooperativa n'és propietària durant 75 anys, i els residents hi viuen pagant un lloguer assequible d'uns 410 euros mensuals de mitjana. Diaripublic 410 euros. Front als 677 dels pisos "assequibles" d'Albiol al carrer Progrés — que ja representen la meitat del que cobra Strade als Marobert. I front als pisos de mercat del Gorg, que s'anuncien com "el millor de Badalona."

Un dels veïns ho resumeix sense retòrica: «Saber que puc viure en aquest edifici tants anys com vulgui és un canvi molt gran. Després del que hem passat, ara ens anem relaxant.» 3Cat

Les Juntes a l'Hospitalet: comprar pisos dispersos on viu gent en risc

El model no necessita un edifici sencer. Al barri de la Florida de l'Hospitalet de Llobregat, la cooperativa Les Juntes compra pisos dispersos — sovint en mans de bancs o fons d'inversió — per garantir-hi l'accés a famílies vulnerables. Moltes de les persones que hi accedeixen provenen de situacions d'extrema precarietat, incloent-hi processos de desnonament o fins i tot sensellarisme. Diaripublic

La diferència amb el model Badalona és estructural: en comptes de construir nou i sortejar entre qui compleix requisits d'ingressos mínims, Les Juntes compra exactament aquells pisos que el mercat privat vol usar com a eina d'expulsió, i els converteix en habitatge permanent per a qui ja hi és.

Barcelona: La Borda, el model que porta deu anys funcionant

El 2024 va fer deu anys dels primers projectes d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús a Barcelona: La Borda i Princesa49. Gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament, la ciutat compta ja amb 125 habitatges en sis edificis cooperatius.

El Conveni ESAL, signat el 2020 entre l'Ajuntament de Barcelona i les entitats del sector, preveu 1.000 habitatges socials i cooperatius en deu anys. Fins ara s'han cedit 24 solars municipals que sumen 849 habitatges públics. Els termes: cessió de sòl per 99 anys, cànon zero durant els primers 25 anys, i subvencions retornables d'entre el 7% i el 25% del cost de l'obra.

Manresa, per la seva banda, ja compta amb més d'un centenar d'habitatges cooperatius, i és, després de Barcelona, una de les ciutats que més aposta per aquest model. Ara hi ha en construcció La Bertrana, seixanta habitatges de protecció oficial en sòl municipal.

Per quin motiu Badalona no ho fa

La resposta honesta no és tècnica. És política.

El model cooperatiu de cessió d'ús requereix que un ajuntament cedeixi sòl públic a entitats sense ànim de lucre, renunciï a la rendibilitat immediata del solar i accepti que l'habitatge resultant quedi fora del mercat per sempre. Es tracta d'una decisió que limita estructuralment l'especulació immobiliària en la zona on s'aplica.

Un govern com el d'Albiol, que va aprovar el projecte urbanístic de Ca l'Arnús mentre les entitats reclamaven la protecció del parc, que gestiona el Gorg en plena entrada de fons d'inversió internacionals, i que compta entre els seus suports amb actors del sector immobiliari, no té cap incentiu per impulsar un model que blinda el sòl contra la especulació.

Vuit pisos per sorteig és una mesura de govern. La cessió d'ús és un canvi de model. Són coses molt diferents.

La Generalitat acaba d'autoritzar l'INCASOL a destinar 251 milions d'euros addicionals en la promoció de més de 3.600 habitatges públics, i ha obert un concurs per construir 783 habitatges en 59 solars de 40 municipis. Badalona podria demanar-ne. No ho ha fet.