La investigadora badalonina Martyna Filipska colidera un descobriment que podria canviar com entenem les al·lèrgies

Hi ha investigadors que fan ciència a Badalona i marxen. I hi ha investigadors que passen per Badalona i se'n van, però deixen aquí la millor part de la seva trajectòria. Martyna Filipska és de les segones i fan arrels a la ciutat.

Polaca de naixement, va arribar a Badalona el 2018 per incorporar-se al grup de Biologia del Càncer i Medicina de Precisió del Dr. Rafael Rosell a l'IGTP, gràcies a una beca Marie Skłodowska-Curie Actions de la Unió Europea, dins del programa European Liquid Biopsy Academy (ELBA). Aquells anys a Can Ruti van ser, en paraules dels col·legues que la van conèixer llavors, "d'una intensitat poc habitual": treballava en microbiota i el seu rol en el càncer, aportant una perspectiva única als esforços del laboratori Rosell en biòpsia líquida.

El 2021, ja des de l'IGTP, va publicar juntament amb Rafael Rosell una revisió sobre l'ADN tumoral circulant com a eina de biòpsia líquida en la detecció i tractament del càncer de pulmó a Molecular Oncology — un article que acumula ja 233 citacions en la literatura científica internacional. No és una xifra anecdòtica: en recerca biomèdica, 233 citacions en menys de cinc anys és l'equivalent a un gol de camp al minut noranta. Fortune

Després, va fer el salt al PRBB — el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona — i va incorporar-se al Grup de Biologia de les Cèl·lules B del Dr. Andrea Cerutti a l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). Un canvi de focus radical: del càncer de pulmó a la immunologia. De la biòpsia líquida als anticossos.

La troballa de fa dos dies

El 4 de maig de 2026, el Journal of Experimental Medicine — una de les revistes de referència mundial en immunologia — va publicar un estudi en el qual Filipska és co-autora. La investigació, liderada pel grup Cerutti, identifica per primera vegada les cèl·lules que donen origen als anticossos de tipus immunoglobulina D (IgD): cèl·lules B de memòria atípiques, conegudes com a cèl·lules B de memòria IgD, que poden convertir-se en cèl·lules plasmàtiques productores d'IgD.

Per explicar-ho sense laboratori: el sistema immunitari humà produeix diversos tipus d'anticossos. La immunoglobulina D és un d'ells, però durant dècades ha estat el gran desconegut de la família — sabíem que existia, però no d'on sortia ni quina funció concreta tenia. Filipska i el seu equip han trobat la resposta.

Els investigadors han localitzat l'origen d'aquestes cèl·lules a les amígdales, un punt estratègic perquè és una de les primeres zones on el cos entra en contacte amb antígens que arriben per l'aire o pels aliments. Aquesta localització podria ser clau per entendre com el sistema immunitari decideix el que ha de tolerar i el que ha de reaccionar. Segons Filipovska, si aquest mecanisme falla, pot afavorir respostes inflamatòries com les al·lèrgies.

Dit amb brutalitat clínica: si s'entén com i on neixen les IgD, s'obre la porta a entendre per quin motiu el sistema immunitari de milions de persones es desregula i produeix respostes al·lèrgiques. I eventualment, a intervenir-hi.