3.600 euros a l'any de més. Ascensors avariats. Pisos nous que ja es desfan. Benvinguts als Marobert, el negoci d'un fons de Frankfurt al barri del Gorg

Quan vas a veure un pis als Marobert, tot sembla perfecte.

La promoció és als números 510 del carrer Guifré i 61-63 del Pi Margall, a la Rambla del Gorg, amb vistes al futur canal navegable que transformarà el barri. Piscina de 110 metres quadrats amb orilla de mar, gimnàs, coworking, taquilles intel·ligents per a les compres online, aparcament amb càrrega elèctrica, app per controlar la domòtica des del mòbil.

El dossier comercial diu "every day's weekend." El Pont del Petroli a cinc minuts. El metro a dos.

El que no diu el dossier és el que passa quan firmes el contracte.

El fons darrere del fons

Els blocs Marobert I i II van ser construïts per Gestilar i lliurats com a projecte Build to Rent a DWS. DWS no és una immobiliària local.

És un fons d'inversió associat a Deutsche Bank. El model és simple: el banc alemany, a través de la seva gestora, compra blocs sencers d'habitatge nou, els lloga a preu de mercat — o per sobre — i els revendrà quan la zona s'hagi revaloritzat prou.

Badalona, amb el Canal del Gorg en construcció i la regeneració del front marítim, és exactament el tipus d'aposta que fan aquests fons: compren la promesa de transformació, s'instal·len amb llogaters i esperen que el barri pugi de preu per ells.

Entre la compra inicial i la revenda, el fons necessita rendibilitat.

I aquí és on comencen els problemes per als 140 veïns.

El contracte que "les van signar"

Els llogaters paguen factures que no els corresponen i que hauria d'assumir la propietat: l'IBI, la comunitat, l'assegurança d'impagament. A més, no els permeten canviar el subministrament elèctric a una companyia més econòmica. Segons els càlculs fets, paguen aproximadament 3.600 euros de més a l'any per aquests conceptes.

Tres mil sis-cents euros. Cada any. Per conceptes que legalment corresponen al propietari, no a l'inquilí — i que jutjats de primera instància a Badalona i Granollers ja han declarat abusives en casos similars amb altres fons d'inversió.

Quan els veïns ho han reclamat, la resposta de Strade Investments ha estat neta i freda: «les van signar».

Tècnicament, és cert. Pràcticament, és el mateix argument de sempre. «No estem davant d'un contracte en què les dues parts estiguin en condició d'igualtat, no són negociats», explica l'advocada Montse Serrano.

«Quan provoquen un desequilibri en contra de la part més feble, ens podem acollir a la normativa de consum perquè aquestes clàusules puguin ser declarades nul·les per abusives». 3Cat

Un dels veïns ho ha resumit millor que cap advocat: «Sí, les vam firmar, però què volien que féssim? Com si tinguéssim gaires habitatges per escollir».

No en tenien. Ningú al Gorg en té.

Obra nova que s'esquerda

Hi ha un detall que fa especialment surrealista la situació. Els blocs es van construir l'any 2022. Quatre anys. I ja presenten desperfectes: mals acabats i avaries en diferents instal·lacions, com als ascensors. Horitzosocialista

Una promoció que es ven com a "prime", amb qualificació BREEAM Very Good de sostenibilitat, amb app de domòtica i taquilles intel·ligents, té els ascensors espatllats. I el fons propietari es nega a negociar sobre res.

Mentre el fons d'inversió es desentén de les deficiències dels habitatges, continua lucrant-se amb lloguers i clàusules abusives, confiant a revendre els actius a mitjà termini per un preu molt superior.

El Gorg com a laboratori

El que passa als Marobert no és un accident. És un model.

La portaveu del Sindicat d'Habitatge de Badalona, Gisela Bermúdez, assenyala que la situació al Gorg no és fruit de l'atzar, sinó d'un procés de gentrificació accelerat per la transformació del Canal.

L'històric espai industrial s'ha convertit en el tauler de joc de rendistes i fons d'inversió. «És l'escenari perfecte per a l'especulació desafermada sota la promesa de la transformació», diu Bermúdez. Aquests edifiquen habitatges de luxe per atreure residents amb un poder adquisitiu elevat, amb la complicitat de les institucions «que han permès un cicle de construcció d'un urbanisme al servei del capital».

La lògica és aquesta: el Canal del Gorg revaloritzarà el barri. DWS ho sap. Per això va comprar. Per això aguanta. Per això no negocia. Cada any que passa sense cedir és un any de rendibilitat garantida sobre un actiu que valdrà més quan el vengui.

Els llogaters, mentrestant, paguen l'IBI d'un pis que no és seu, amb els ascensors avariats, sense poder canviar de companyia elèctrica, a 3.600 euros anuals per sobre del que haurien de pagar.

La resposta que ningú esperava

Després de mesos de treball silenciós, el Sindicat d'Habitatge de Badalona ha fet públic que els Marobert I i II son els primers blocs llogaters en lluita a Badalona. Cent quaranta habitatges, organitzats. Dues exigències clares: taula de negociació i fi de les clàusules abusives.

«Ens hem plantat perquè estem farts de suportar com el negoci de l'habitatge està asfixiant els llogaters, mentre ells treuen beneficis multimilionaris», diu un dels veïns en el manifest col·lectiu.

Strade Investments, de moment, no ha respost públicament. Deutsche Bank tampoc.

Frankfurt queda molt lluny de la Rambla del Gorg. Però l'ascensor no funciona, i algú ha de pujar les escales.