La guerra silenciosa del PSC de Badalona: un ex-Ciutadans contra un mestre de barri pel control del partit

L'home de les mil cares

Fernando Carrera López té 78.000 seguidors a Instagram i 95.000 a TikTok. Ha estat convidat a TVE, TV3, Cuatro i Catalunya Ràdio. Ha donat conferències a una dotzena d'universitats espanyoles i ha assessorat campanyes electorals a Amèrica Llatina. Té un llibre publicat a Deusto i premiat als Napolitan Victory Awards, els oscars del màrqueting polític. Quan parla, sona bé.

El 2019 era el secretari d'organització de Manuel Valls a Barcelona.

El mateix Valls que es va presentar amb Ciutadans. El mateix Carrera que el 2019 loava el projecte taronja i el 2021 ja estava assegut als despatxos del PSC com a assessor de Jaume Collboni. Quan la presidenta de Ciutadans a Barcelona va dimitir el 2022 i li va correspondre el seu escó, va renunciar públicament dient "el meu partit és el PSC." Una frase impecable. Un recorregut que a la militància clàssica de Badalona li costa una mica més de pair.

Va arribar a la ciutat el 2023, com a número 3 d'una llista encapçalada per Rubén Guijarro. El PSC va fer el seu pitjor resultat municipal en anys: 19,9% i quatre regidors. Guijarro va dimitir. El setembre de 2024, Carrera va convocar una assemblea extraordinària al Centre Cívic de Sant Roc. Es va presentar com a únic candidat. Va guanyar per majoria pràcticament unànime. Ara és el primer secretari del PSC de Badalona i diu que vol ser alcalde el 2027.

L'home que no surt als diaris

Aniceto Ramírez Vilches no té perfil mediàtic. No ha sortit mai a televisió. No té llibres publicats ni seguidors massius a les xarxes. Té, en canvi, vint-i-cinc anys de carnet del PSC. Porta des de 1988 fent classes de Formació Professional al Col·legi Badalonès — el mateix col·legi on Albiol va estudiar, per cert. Va ser vicepresident de la Creu Roja del Barcelonès Nord durant vuit anys. Va cofundar i és tresorer de l'Associació de Veïns del Front Marítim. El 2023 es va presentar com a número 10 de la llista socialista a Badalona. No va obtenir acta perquè el partit no va treure prou regidors.

No va marxar. No va fer soroll. Va continuar a l'agrupació, fent la feina que ningú veu i que tots els partits necessiten.

I ara, ha publicat una piulada a X demanant avals presencials a la seu del carrer Don Pelayo 5. Una hora. Una finestra. Una candidatura alternativa que ningú esperava veure formalitzada.

La sala de màquines

Els processos interns del PSC funcionen per avals. Cada precandidatura ha d'aconseguir un mínim de signatures de militants per ser proclamada candidata i anar a votació. Si les dues arriben al mínim, hi ha urnes.

Si una no arriba, queda eliminada sense que cap militant hagi votat.

La història d'aquest mecanisme a Badalona té precedents incòmodes. El 2014, quan tres precandidats es van disputar l'alcaldabilitat del PSC local, la comissió electoral va revisar els avals del segon candidat fins a detectar-ne prou de nuls per deixar-lo just per sota del mínim.

Jordi Serra va ser proclamat únic candidat sense necessitat d'urnes. El segon va reclamar. Res va canviar.

Avui, Ramírez demana avals presencials. El que no diu explícitament però tothom entén: si no arriba al mínim, Carrera guanya sense competència real. Si hi arriba, la militància de Badalona votarà per primera vegada en molt de temps entre dues visions oposades del que ha de ser el PSC local.

El que no es diu en veu alta

La pregunta que circula entre militants però que ningú vol firmar és aquesta: pot guanyar l'alcaldia de Badalona el 2027 un home que el 2019 estava amb Ciutadans?

No és una pregunta sobre la ideologia de Carrera avui. Carrera és avui un socialdemocrà convençut, o almenys ho sembla. La pregunta és sobre credibilitat territorial. Sobre si els votants de Badalona que van perdre a Guanyem, a ERC o als Comuns poden veure en un ex-assessor de Valls el candidat que mereix el seu suport.

Albiol porta a Badalona des de 1990. Ha perdut i ha tornat. Té arrels. Té relat. Té majoria absoluta.

Per batre'l cal una candidatura que connecti amb els barris, amb la Badalona obrera del Gorg i de Llefià, amb la Badalona de les associacions de veïns i de les escoles públiques. La pregunta és si Carrera — amb el seu perfil de consultor global i el seu passat taronja — és la persona que pot fer-ho. O si el PSC hauria d'apostar per algú que, com Ramírez, porti dècades construint aquella connexió de la manera més lenta i menys glamurosa possible.

Ramírez ha fet la seva jugada en obert, a les xarxes, convidant militants a signar. És un acte de transparència, o d'audàcia, o totes dues coses alhora. Carrera, com a titular del càrrec, no necessita fer la mateixa crida pública — la maquinària treballa per ell de manera silenciosa.

Quan s'acabi l'hora, sabrà si hi ha prou militants a Badalona disposats a dir que volen escollir, no acceptar.

La resposta a aquesta pregunta dirà molt sobre el PSC que arribarà al 2027. I sobre si Albiol té realment alguna cosa a témer.